Coneixem els nostres límits?

Els Límits

L'ésser humà no coneix els seus límits. Els experts diuen que només fem servir un cinc per cent de la nostra capacitat cerebral. Però crec que això també podria aplicar-se a altres facetes de la nostra vida.

I és que moltes vegades no som conscients d'on poder arribar. Amb molta freqüència solem dir frases com: "Això ho faré més tard", "No sóc capaç","Ara no estic preparat per a fer-ho" o "Quan tingui fills/quan acabi els estudis/ quan aprimi/ quan aconsegueixi una millor feina/ llavors seré feliç i no tindré preocupacions". Amb aquestes reflexions no només ens posem límits sinó que condicionem la nostra felicitat a altres fets sense adonar-nos que quan arribin sorgiran nous reptes i situacions que faran que tornem a preguntar-nos quan arribarà el nostre millor moment formant així un cercle del que és difícil escapar-ne. El moment per a començar a assolir els nostres objectius és el present, el dia d'avui el moment actual.

Obstacles

Però sabent que hem d'esforçar-nos per a aconseguir les nostres metes trobem-hi el primer obstacle. Objectius difícils que han d'ésser aconseguits en un breu espai de temps. Si no som conscients de les nostres capacitats actuals correm el risc de començar un projecte inabordable que farà que caiguem al desànim i finalment a l'abandonament del projecte. Si volem millorar, augmentar les nostres capacitats i optimitzar el nostre rendiment primer de tot hem de saber el nostre estat actual. Només així partirem d'un estat reial que ens permetrà créixer cap un altre estat superior.

Comparacions

Les comparacions són odioses. Almenys això diuen. Llavors, per què constantment ens comparem? i tot plegat, per què ens comparem d'una forma equivocada? Sempre admiren més l'aptitud que no pas l'actitud. Creiem que una persona destaca en un determinat àmbit sense considerar les hores i l'esforç que hi ha dedicat. Pensem que darrera d'un reputà científic no hi ha hores i hores de investigació i estudi? Ens hem preguntat alguna vegada quants quadres ha començat un artista sense obtenir-ne el resultat volgut? Creieu que donar un raquetaç i que la pilota arribi al punt desitjat amb precisió suïssa s'aconsegueix a la primera?

Recompensa

Què difícil és saber exigir-se!!. Tendim a pensar que som els millors quan assolim quelcom i a destrossar-nos quan no aconseguim els objectius o simplement ens entrebanquen amb una pedra al camí. Important és no conformar-se però també ho és recompensar-se. Del contrari viurem en un contínua espiral d'exigència que farà que mai estem satisfets de l'assolit, provocant-nos una innecessària sobrecàrrega de responsabilitat

Notes

Tot això , són reflexions que faig des de les meves experiències, sense cap mena de suport científic. Son conclusions tretes de experiències personals viscudes i d'observacions de com es comporta l'ésser humà. Amb aquest article només vull compartir un punt de vista no expert que espero serveixi per a que, tot plegat , reflexionem sobre com assolir objectius, I de pas llegir una mica en català heheheh.

19J, referèndums i monarquia

Seguim caminant. Seguin junts avançat cap un estat més just on la veu del poble sigui més palpable. De fet les propostes que han sorgit del moviment 15M seran estudiades al congrés.Insuficient, pensaran alguns, però sense dubte representa un pas ferm per a que tot plegat el ciutadà tingui consciència que la democràcia no només consisteix en votar cada quatre anys. Almenys ens han escoltat! 

En ésser un moviment  heterogeni, tolerant ,obert a tothom i format per gent de diverses ideologies s'ha aconseguit donar sortida a un grapat d'idees que ben canalitzades poden suposar l'avanç a una democràcia regenerada

Malauradament hi ha aparegut a una minoria violenta que no només no ha assolit els objectius marcats sinó que han aconseguit que determinat mitjans de comunicació intentin desvirtuar el que ha estat i és l'essència del 15M. Entenc als polítics que han estat agredits i comprenc que titllin aquests actes com 'intolerables'. Però que no es confonguin. El fet de que hi hagi hagut indesitjables que han capgirat el sentit de les protestes no és motiu per a que s'hi amaguin i s'hi emparin deixant d'una banda les idees i propostes que de manera pacífica i cívica s'han anat succeint al llarg dels dies i defugint les seves responsabilitats com polítics.A nosaltres ens correspon seguir aïllant als brètols i denunciar i impedir a la mesura de les nostres possibilitats tot tipus de brot violent

L'altre dia a la manifestació vaig rebre una proposta que em fa l'efecte seria meravellós que s'estengués al futur. Es tracta d'un referèndum per a demanar una democràcia més justa.Aquí en teniu l'enllaç.

 http://www.referendum15deoctubre.org/

I és que, per què tanta por a les consultes populars? Us imagineu per exemple un referèndum per a escollir entre república i monarquia? De qué tenen por els monàrquics? Segon tinc entés Joan Carles I està ben considerat llavors, per què no volen legitimar-lo mitjançant una votació?

Sir Roger Federer

Com persona que practica esport a un nivell no professional he admirat a molt esportistes al llarg de la meva vida. Però sobre tot m'he fixat en aquells que han fet que m'enganxi a un esport que mai no m'havia cridat l'atenció. Recordo amb afecte com un gegantó de cent vuitanta-vuit centímetres i vuitanta quilos pujava el Tourmalet assegut i a cop de ronyó i volava en les contrarellotges a l'època dels noranta. Naturalment em refereixo a Miguel Indurain. Pel que fa al Bàsquet n'he tingut molt referents. Recordo vídeos gravats del meu germà on Magic Johnson s'anava llevant contraris a ritme d'assistències i driblatges. I també com un lituà que es diu Arvydas Sabonis, que feia 2,20 d'alçada i pesava cent trenta-dos quilos veia les jugades més ràpid que ningú.

Per descomptat no m'oblido del futbol, esport de masses i de jugadors que han fet que ens oblidem de tàctiques i pissarres i veiem el futbol com el espectacle que sempre hauria d'ésser  ( Malauradament avui dia el negoci es situa damunt de l'esport). En aquest grup em recordo de Zidane, Laudrup, Van Basten i actualment Messi.

Però si hi ha un esportista que m'ha fet quedar-me davant del televisor, expectant dels seus moviments i esperant que quelcom succeeixi, aquest ha estat en Roger Federer. Quan aquest home agafa una raqueta l'espectacle està assegurat. La tècnica , l'estètica i la precisió surten de cada cop que dóna. Quan veus un partit d'en Federer arribes a pensar que és fàcil , que pots dirigir la raqueta amb el canell i posar la pilota enllà on vulguis. En jugar un partidet amb amics t'adones de la realitat i el complicat que resulta tan sols passar la xarxa.

Però si alguna cosa encara em sorprén per damunt de totes es que aquest talent, aquesta elegància la sigui exhibint als 30, desprès d'haver guanyat 16 Grand Slams i lluitant contra un gladiador com el Rafa Nadal , actual número u.

Per fer que l'esport es converteixi en un espectacle, per fer gaudir al públic de tot arreu i per fer que persones que abans no veien un partit de tenis ara hi estiguin enganxats, gràcies Roger

Reflexions 15-M

És emocionant veure com la teva ciutat s'aixeca defensant una democràcia més justa. És meravellós observar com el pols desl ciudatans segueix viu i que aturats , jubilats , empresaris o estudiants eleven la veu per a cridar 'prou' a la corrupció,l'atur i al bipartidisme.

No obstant això hi ha quelcom que em preocupa. Algunes vegades he escoltat que el millor càstig que podem  infringir als polítics és l'abstenció electoral. No hi estic d'acord. Entenc perfectament el neguit i l'emprenyament de la gent però crec que això suposaria un pas enrera.No hem d'oblidar que no fa molt de temps aquest dret del que avui dia gaudim els espanyols era una quimera. Es va lluitar molt per assolir un estat on cabessin totes les opcions polítiques i que els ciutadans poguessin escollir-ne una lliurement. Per això crec que la lluita al carrer ha d'ésser soportada a les urnes.

Però , com combatre als polítics corruptes, els sous ridículs o el preu de l'habitatge mitjançant les urnes? No seria correcte que en donés opinió. Mai dels mais voldria incitar a ningú a que votés una opció concreta. Però penseu que el vot pot ser una eina molt útil per a que la classe política s'assabenti del que està passant al carrer ( que escoltant les declaracions dels partits majoritaris i d'algú mitja de comunicació sembla que encara no se n'adonen).

L'esquaix, un esport diferent

No tot es redueix al futbol i al Madrid-Barça ( i ho diu un futboler) . Existeixen altres esports i avui volia recomanar-vos-en un; l'Esquaix.

Abans de estendre'm i donar explicacions de que és l'Esquaix , regles i més detalls , crec que ho millor es que en vegeu imatges per descobrir un esport apassionat, vibrant i divertit. Espero que us engresqui a practicar-lo.





Si voleu saber-ne més, aquí en teniu dos enllaços més

http://ca.wikipedia.org/wiki/Esquaix

http://www.esquaix.cat/

http://www.freewebs.com/squah/

Rosa Park

Va haver-hi un temps on protestar era una tasca molt feixuga. Avui, encara que  el món no és perfecte( ni de bon tros) , tenim a l'abast mitjans que ens serveixen com altaveus de les nostres opinions , inquietuds i protestes que almenys ens permeten alliberar la nostra felicitat, angúnia, passió, tristesa o dolor.

Però per a arribar a aquest estat hi ha hagut moltes persones que han lluitat per assolir-lo. M'agradaria destacar-ne una; Rosa Park. En faré un breu recordatori: Rosa Park, nascuda als Estats Units i d'ascendència Afroamericana va ser coneguda per negar-se a obeir les ordres del conductor d'un autobús , James Black, per a que abandonés el seu seient reservat per als blancs i se'n posés darrera , lloc reservat pels negres. Per aquest fet va ser detinguda i portada a  presó.

Ara que tenim drets i que gaudim d'unes lleis més justes cal recordar a aquells que han donat un pas endavant i no s'han deixat enfonsar per les injustícies sinò que les han combatut. I aquesta dona, en un moment on els negres estaven marginats ( en alguns llocs encara segueix succeint ) no va acceptar una situació que avui ens semblaria una disbauxa però que abans era completament quotidiana.

Potser sigui molt difícil assolir el nivell de valentia de Rosa Park, però almenys no deixem que caiguin a l'oblit persones com aquesta i valorem més cert privilegis que abans no hi existien.

Benvinguts

Hola a tothom!!

Us dono la benvinguda a aquest petit espai on a poc a poc  hi pujaré opinions i articles que siguin d'interés.
En principi l'idioma que hi faré servir serà el català. No obstant això, si voleu comentar-ne qualsevol entrada podeu fer-ho en l'idioma que desitgeu.

Moltes Gràcies!